Dilluns una altra vegada.
És un matí trist, amb nuvolositat abundant, amb aquella humitat que et cala els ossos.
Acompanyo el meu fill a l’escola. Anem pel carrer i se’ns acosta en J. corrent, amb un somriure d’orella a orella:
—Mira, Laura, mira, Laura! Iogurrrrt, iogurrrt!
L’emoció m’inunda. És la millor sorpresa per un dilluns que s’havia llevat ombrívol. Sento que els colors envaeixen el meu cos. Vermell al cor, groc a la cara, verd als braços que acullen.
L’alegria no és pel iogurt, de cap de les maneres, sinó per la vibració d’aquesta erra final tan ben articulada.
És tan commovedor que a un nen li surti bé un so que porteu temps treballant!
El nen del iogurt és en J. i acaba de ser conscient que sap produir la erra. Portàvem temps intentant que sortís la vibrant múltiple i ens costava.
Hi ha nens que se’ls pot treballar de forma directa el so i a còpia d’intents acaba sortint.
Però hi ha altres nens, i aquest és el cas d’en J. que quan intentes que surti un so, hi ha tant d’esforç, tantes ganes posades en aquell moviment, que surt de la pitjor forma possible. En aquests casos has de buscar un altre tipus d’estratègies.
Amb en J. ho havíem intentat tot i cada vegada que ell s’adonava que la meva intenció era que sortís el so vibrant múltiple es posava tens i el resultat era nefast. Se sentia decebut quan no pronunciava el so que ell volia. Era i segueix sent molt conscient de la seva parla i quan el resultat no és l’esperat, es frustra molt.
Les vibrants són complicades, tant la simple com la múltiple. Amb en J. hem treballat aquests dos sons i hem necessitat temps per aconseguir-los.
En aquest temps he tingut en compte la seva capacitat de moviment lingual, la seva discriminació fonològica, les seves emocions, les seves possibilitats,… i han acabat sortint tots dos sons.
Primer va sortir la vibrant simple, però no és un so molt notori, i quan la va pronunciar per primera vegada, les seves reaccions van ser més normals.
Després ens vam posar a treballar la múltiple amb diferents estratègies per tal que ell no s’adonés del que estàvem intentant i, finalment, després d’algunes sessions, va sortir el so.
Les primeres vibracions sempre passen desapercebudes si no tens l’oïda preparada. Durant l’última sessió la seva llengua va començar a vibrar molt poc i li vaig donar unes recomanacions a la família per treballar durant la setmana. Ells les van seguir i just a la paraula iogurt va ser quan en J. es va adonar que la seva llengua estava vibrant i que estava sortint el so tan anhelat.
És tan emocionant quan a un nen li surt un so que porteu temps treballant! I encara ho és més quan et para pel carrer amb la paraula iogurt, allargant la vibració d’aquesta última erra.
I em preguntareu, és normal que sigui aquesta la primera paraula que surti quan treballes la erra? I la meva resposta és que depèn del nen i de les estratègies utilitzades.
En J. i jo hem arribat fins aquí fent un llarg camí, utilitzant diferents eines, analitzant quina estratègia seria la millor per a ell i sempre, sempre, buscant que ell no es frustrés.
Així doncs, que un nen vingui corrents cap a tu cridant “iogurt” significa que heu aconseguit el que volíeu.
Si vols conèixer quines són les diferents estratègies que es poden utilitzar perquè surti la vibrant simple o la vibrant múltiple, contacta amb mi.
T’ofereixo una supervisió individual del teu cas.
T’ensenyaré tot el que he anat descobrint durant els meus anys com a logopeda perquè el teu camí sigui més fàcil, menys tortuós i que puguis ajudar als teus alumnes o pacients.
Clica per una sessió informativa.
