Capçalera-BLOG-v4

Alguns relats són reals, d’altres me’ls he inventat, però tots estan basats en la meva experiència vital com a dona, com a mare i com a logopeda.

Capçalera-BLOG-v4

JA PARLARÀ

Cargol recorrent un pedrís moll.

El Marc i l’Aina estan al pati de l’escola. Juguen amb aigua i uns cargols. L’Aina té tota la paciència del món esperant que els cargols es vagin despertant i treguin, ara una banya, ara una altra i que, finalment, amb tot el cap fora s’animin a moure’s pel terra humit.

 

El Marc està impacient i ja vol veure els cargols! Té una idea i li explica a l’Aina. Però ella no li fa cas i segueix mirant atentament cap a les closques per captar qualsevol tipus de moviment. El Marc decideix portar a terme la seva idea i agafa un cargol. L’Aina li vol impedir i comença una baralla, amb tanta mala sort que la closca es trenca. La nena es queda immòbil i es posa a plorar. Ell corre cap a la mestra per explicar-li què ha passat.

 

El Marc ho intenta, amb gestos i paraules, però l’Olga, la mestra, no pot entendre’l. Ell assenyala el cargol esclafat a la seva mà i a l’Aina. L’Olga el calma, el porta cap on hi ha la nena plorant. Ella ho explica tot i amb la mediació de la mestra es resol el problema i poden seguir jugant.

 

Tot i això, ara el problema el té l’Olga i li comenta a una companya:

—Tinc una reunió aquesta tarda i no sé com posar-m’hi; venen els pares del Marc i no sé com explicar-los que els seu fill no parla bé, que no es pot comunicar bé amb els seus companys i que això ocasiona malentesos. L’any passat vaig tenir una reunió de les mateixes característiques amb una altra família i va sortir malament. Els pares es van sentir jutjats i van negar que el seu fill tingués problemes.

 

L’altra mestra es queda mirant a l’Olga sense saber ben bé què dir-li. És nova, fa poc que treballa i no té gaire experiència. Parlar amb els pares és el que més li costa, diria que , fins i tot, li fa por, però s’ho calla. No vol desmotivar a la seva amiga.

 

L’Olga observa al Marc i l’Aina. Es planteja no dir res sobre aquest tema a la reunió. Així es treu el problema de damunt. Però la seva consciència no li ho permet. Sap que hi ha altres mestres que obvien aquestes informacions per no crear mal rotllo amb les famílies, però ella no ho sap fer això. Ha de dir la veritat, però com ho ha de plantejar?

 

***

 

Ets mestre/a i et sents identificat/da amb l’Olga?

 

No saps com has d’explicar a les famílies que els seus fills tenen problemes de parla o llenguatge?

 

Tens prou informació per saber si és un problema greu?
Saps identificar si la dificultat millorarà per sí sola?

 

Dir ja parlarà és molt arriscat si no tens tota la informació sobre desenvolupament i possibles dificultats del llenguatge i la parla.

 

Saber explicar bé a les famílies què els passa als seus fills és molt important, primer perquè els estàs ajudant en el seu desenvolupament i després perquè poden crear un vincle de confiança amb tu.

 

Saps què pots fer com a mestre/a a l’aula? Saps en què pots ajudar i en quin moment has de derivar a un logopeda?

 

Totes les respostes als teus dubtes les trobaràs a PARLANT CLAR A L’AULA.
Clica aquí per una sessió informativa on podràs parlar amb mi i t’explicaré com funciona el servei d’assessorament i supervisió.

Feu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Alguns relats són reals, d’altres me’ls he inventat, però tots estan basats en la meva experiència vital com a dona, com a mare i com a logopeda.

Comparteix

Últimes publicacions

EL QUE AMAGA EL IOGURT

Dilluns una altra vegada.   És un matí trist, amb nuvolositat abundant, amb aquella humitat que et cala els ossos.   Acompanyo el meu fill a l’escola. Anem pel carrer

PER QUÈ ÉS BO PARLAR MOLT ALS NADONS?

Ara que estem a punt d’encetar el curs 23-24 m’agradaria recuperar aquesta notícia publicada al final del curs passat. No va ser de les notícies més importants i potser no

JO NO SOC “TONTA”

Ni Bon Nadal ni hòsties. El que jo diria, si pogués, seria jo no soc “tonta”, com l’anunci aquell. Explicaria, després, que la paraula “tonta” no és correcta en català,

La mà d'un nadó agafada a la mà de la seva mare.

UNA DONA INTUÏTIVA

Em vaig adonar que sóc una dona molt intuïtiva quan va néixer el meu fill.   Abans havia anat prenent decisions a la vida, algunes de molt pensades i d’altres

Desplaça cap amunt