Em vaig adonar que sóc una dona molt intuïtiva quan va néixer el meu fill.
Abans havia anat prenent decisions a la vida, algunes de molt pensades i d’altres més esbojarrades, però sempre hi havia un per què al darrere. Em basava molt en el sentit comú.
Quan tens un fill, la teva vida es capgira i el pensament queda completament anul·lat. Bé, almenys a mi em va passar això. Durant molt de temps vaig notar que les meves capacitats mentals havien disminuït, però a canvi prenia decisions molt bones.
A l’escola bressol les famílies érem benvingudes i l’estona del matí quan deixaves la criatura o a la recollida de la tarda, es transformaven, molt sovint, en moments de compartir vivències entre mares i famílies.
Un dia d’aquells una mare em va preguntar sobre com havíem fet el pas d’una alimentació a una altra o sobre com havíem tret el bolquer, o sobre alguna de les altres moltes decisions que s’han de prendre amb una criatura.
Recordo pensar que no tenia una resposta clara i digna. I en un farfalleig li vaig acabar dient que havia seguit els meus instints. Aquella frase em va fer pensar molt, dins de la capacitat que tenia llavors! 😉
Em vaig adonar que som animals i que jo seguia els meus instints més animals. Durant l’embaràs vaig tenir molt de temps per pensar (vaig fer repòs total durant 18 setmanes), però durant aquest temps no vaig llegir res sobre maternitat, ni sobre post-part, ni sobre embaràs, ni res de res. I quan em vaig trobar amb la criatura als braços vam anar fent, ell i jo, coneixent-nos i relacionant-nos, com una mare amb la seva cria.
Aquesta intuïció m’ha servit en logopèdia. Evidentment que no al mateix nivell, però m’ha servit.
Aquella frase que jo vaig dir sobre els meus instints que em va fer pensar tant, també em va fer recordar decisions que jo havia anat prenent en la meva vida professional com a logopeda.
Com ho vaig fer per treballar cada un dels sons alterats? A la Universitat no m’ho van ensenyar pas això. Em van ensenyar les pràxies (que ara sabem que no funcionen) i com i on es produïen els sons, però res més. El primer dia que em vaig trobar davant d’una nena amb una dificultat amb la /s/ o un nen amb una alteració de la /r/, com ho vaig fer? Els llibres no em van ajudar. Tot era molt teòric. Sí, quedaven clars els conceptes, però quan tens la criatura al davant, què li has de fer fer perquè millori? Em semblava que havia de trobar una manera més pràctica d’anar avançant.
A les formacions que t’ofereixo t’explicaré com he anat descobrint la forma de treballar els sons alterats o el vocabulari i la morfosintaxi i com integrar-ho en un treball global de l’infant i de forma natural.
Un camí que a mi m’ha costat uns quants anys fer-lo, te l’ofereixo condensat en sessions d’1 hora d’assessorament, per explicar-te com pots fer que els teus pacients o alumnes millorin.
Consulta els serveis clicant aquí.
